Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/47

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 L' excellent representant del sentit comú col·locá l' infant ben á la vora del foc, davant per davant de l' estufa fumanta y xiulanta.
 — Aquí estarà bé, — exclamà Mr. Lindsey fregantse les mans y mirant al seu entorn ab el somrís mes afable que mai s'hagués vist.— Fes com si't trovessis a casa teva, filleta meva.
 Trista y abatuda semblava la blanca criatura allí a la vora del foc sentintse voltada del calid alé de l'estufa com d'una bravada pestilenta. Una vegada, adressá sa mirada concirosa cap als vidres de la finestra y pogué sorpendre al travers de les rojes cortines la pálida claretat de les teulades nevades y les estrelles resplendint ab tremolors de fred y tota la delitosa cruesa d'una nit hivernal. El vent glacial sotragava els vidres de la finestra com si l'avisés pera sortir al defora. Però la nena de neu s'estava allí marcintse y esllanguintse davant l'ardenta estufa.
 Però el bon senyor Lindsey no