l'intermedi del seu gran talent. Cada cop que li venien a fer una proposició per l'estil, fixava sobre el seu visitant un esguard escrutador. Veia ell una cara satisfeta, respirant salut y tranquilitat; doncs, llavors, malgrat la riquesa del vestuari y l'esplendidesa del preu proposat, s'excusava polidament de no poder acceptar l'encarrec. Si, al contrari, la persona que acudia li mostrava un front revelador d'una intel·ligencia superior, una certa delicadesa de sensacións, o simplement una profonda experiencia dels homes y de les coses; si s'encontrava pel carrer ab un d'aquests captaires de barba canosa, de celles froncides, de front solcat d'arrugues característiques; o si sorprenia un bell infant fixant en ell sos ulls dolços y profons, llavors aquells tresors del seu art, que acabava de refusar a la riquesa, els prodigava generosament sense la mes petita vacil·lació.
Un talent d'aquesta llei era cosa tant rara en la colonia, que'l
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/62
Aquesta pàgina ha estat revisada.
