pintor devingué en poc temps l'objecte de la curiositat general. Que s'apreciés o no el merit artistic de ses produccions, era cosa que poc l'importava; preferia de bon troç el sentiment inconscient de la multitut al criteri mes refinat dels amateurs. Observava acuradament l'efecte que produien ses obres en sos admiradors mes ingenus, y tenia en gran valua pera'l seu personal profit les observacións que despertaven en ells els tanteigs d'un deixeble de la natura rivalisant ab son mestre inimitable. Aquesta admiració, peró, no estava exempta dels prejudicis fills de l'ignorancia que generalment regnava en aquella época. Els uns consideraven com un atentat a la llei mosaica, gaire bé com un insult a la majestat de Deu, aquella facultat que ell posseia de dotar de vida a l'imatge de sa criatura. Altres, astorats per la potencia d'un art que podia lliurement evocar aparicions y fer ressorgir el mort en mitg dels vius, se decantaven a pendre'l pintor com
