Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/67

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Aquest Sant Pere, tan vell y sever, fronceix el front d'una manera ben desagradable, y ab tot y esser un sant son aspecte me torba. La Verge en cambi ens mira ab una bontat...
 — Y'm sembla que ab tristesa també.
 Al damunt d'aquestes tres pintures s'en veia unaltra, apenes esboçada en la qual mirant ab atenció descobriren la fisonomía de llur propri pastor, el reverend Colman, mig sortint de dintre un nuvol negrós.
 — Oh'l simpàtic vellet, digué Elinor, me mira com si anés á donarme a cau d'orella un concell paternal.
 — Y a mi, afegi Walter, com si anés á adreçarme una dolça reprensió, tot brandant el cap com acostuma ferho. Estaré violent davant de sa austera mirada fins el día en que compareixerem al davant seu pera que'ns uneixi.
 Un lleuger trepitj a llur darrera els feu callar y girarse; era'l pin-