tor que feia alguns minuts havía entrat en la estança y havía escoltat silenciosament les observacions llurs.
Era un home en la plenitut de l'etat ab una fisonomía digna de fer de model á son propri pinzell. Habillat de faisó original, y degut potser a l'habitut que tenía de viure constantment en mitj de ses pintures, semblava un retrat vivent y el seus dos visitants li trovaren una vaga pero fonda semblança ab ses obres; hauríen dit que havía devallat de la tela pera salutarlos.
Walter Ludlow que ja'l coneixía li exposá l'objecte de la visita. Mentres anava parlant, el seu rostre y el d'Elinor se trovaven tant admirablement col·locats en una zona de claror que semblaven la viva personificació de la joventut y de la bellesa.
El pintor mirava tot emocionat aquella encisadora parella.
— Tinc feina compromesa per molts díes y la meva estada á Bos-
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/68
Aquesta pàgina ha estat revisada.
