obstant quant mes m'hi fixo, mes segur n'estic. Es el mateix retrat que vaig veure, pero l'expresió es tota un altra.
— El troveu menys semblant? demaná ab interés el pintor.
— No, la cara no pot estar millor, y al primer cop d'ull he reconegut Elinor; pera m'ha semblat, mirantla ab més atenció, que son aspecte cambiava y com si sos ulls se fixessin en els meus com impregnats de pietat, de melangia y adhuc diría d'esglai. Que'n penseu Elinor?
— Compareu el model ab la copia, li digué en veu baixa el pintor, veient que Elinor no l'havía sentit.
Walter aturà els ulls en sa enamorada y s'estremí. Inmobil, absorta y com fascinada, ella contemplava el retrat del seu promés. El seu rostre revelava precisament la mateixa expressió que Walter acabava d'observar; semblava no tenir consciencia de tot quant passava a son entorn.
— Elinor, exclamá Walter, quin cambi s'es fet en vos?
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/74
Aquesta pàgina ha estat revisada.
