Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/75

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Ella s'estremí, com si despertés de sobte d'un somni afrós, y girant vers son promés un esguard ple de terror:
 — Y no'n veiéu cap en el vostre retrat? demaná.
 — No; cap, digué Walter tot examinantlo. Ja us diré, no obstant, jo'n crec veure un de poca importancia, un lleuger perfeccionament, pero la semblança es la mateixa d'ahir. Ara que'm trovo en bona visualitat, me sembla descobrir una mica mes d'animació en la fisonomía; sembla que dels ulls brolli un pensament que'ls llavis van á expressar.
 Mentres Walter s'absorvía en sa propia contemplació, Elinor, girantse al pintor, el mirá ab una esguard de dolor y d'ansietat y li semblá que l'artista, per la seva banda, la esguardava ab una simpática conmiseracíó.
 — Com l'haveu sorpresa aquesta mirada? demaná ella tímidament.
 — Ah! li digué tristament el pintor, conduintla apart, jo no he pintat