Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/76

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

més que 'l que vist; el veritable artista ha de llegir en el rostre del seu model tots els sentiments que l' agiten. Es el més alt dels seus atributs, pero sovint també el més trist, aquest que posseix de llegir així en el fons dels cors y mercés á un poder més fort que la voluntat illuminar ó entenebrir la mirada donant als ulls una expressió en certa manera profética... Teniu, afegí, tot fullejant nerviosament un album que ell omplia continuament ab les seves visions rápides y profondes de totes les coses de la vida, jo desitjo en aquesta ocasió que la meva perspicacia s' hagi errat; mireu aquest dibuix y veieu si l' expressió de la vostra cara no es la mateixa que la del vostre retrat. Si ho desitgeu, retocaré la meva obra, pero es que aixó cambiaría els esdeveniments? Mireu.
 Elinor fixá els ulls en el dibuix; sentí una dolorosa extremitut agitar tot son esser y hauría llençat un crit d'esglai si no hagués conservat prou domini sobre si mateixa pera