Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/86

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

l'assumpte d'aquell dibuix.
 Trucá a la porta.
 — Ont són els retrats? demaná precipitadament al criat que li obrí. Y adonantse sobtadament de sa ofuscació, afegí:
 — Els senyors són a casa?
 — Si, senyor, respongué el criat, qui, regoneixent al moment el pintor, afegí:— y els retrats també.
 El criat introduí el visitant en una peça que comunicava ab una cambra interior. En la primera sala no hi havía ningú. El pintor obrí la porta de comunicació y 's trobá de sobte en presencia de sos dos models. S'aturá en el llindar.
 Walter y la seva dòna, que no s'eren adonats de l'arribada de l'artista, estaven tots dos aturats davant de llurs retrats. Walter acabava de descorre d'un cop de má la cortina que cobria les dues pintures, y ab l'altra mà estrenyia les d'Elinor. La pintura, encortinada feia alguns mesos, brillava a la llum del dia ab una esplendor sinistra. El retrat de Elinor havia