Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/85

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ma que participant alhora de les dues existencies de l'home, es ensemps divina y terrenal; tu tradueixes els més alts fets de la historia y mercès a tu el passat ja no existeix, car ton poder es prou pera convertirlo en eternalment present. Per ço ab ta ajuda els grans homes poden travessar les centuries en el compliment ininterromput de la gesta memorable que'ls ha valgut l'immortalitat. Art omnipotent! tu no solament obligues al passat esvaidor a reviure eternalment; fas més encara, pots també evocar l'avenir; no he complert jo aquesta missió sublim y no soc el teu profeta?
 Així l'artista se parlava an ell mateix, en tot l'orgull d'un noble entusiasme, tot seguint la principal via de Boston, en mitj de la multitut dels badocs y dels indiferents.
 Aquí, se digué ell, en arribant al davant de la casa, és ont són tancats els meus dos retrats y els originals, y, qui sab? potser també