Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cat al'avenir un de sos secrets pera transportarlo a la tela y haver consumit en l' estudi dels visatjes de Walter y Elinor, més energia y paciencia, més imaginació y més geni que en tots els retrats que havia fins aleshores pintats. De llavors en avant aquelles dues imatges no l'havien mai abandonat, y les veia flotar per entre'l brancatge dels pinars, escorrentse per entre l'escuma dels torrents, reflectintse en l'espill dels llacs transparents, o filtrantse entre l'enganyós miroteig de les arenes escalfades per un sol torrid. Aquesta preocupació havia arrivat a ésser tant intensa y persistent, que l'artista decidí no tornar a travessar l'Occeá sense haver vist abans una altra vegada sos dos models inoblidables.
 Art sublim! pensava ell tot petjant de bell nou el sol de la vella ciutat, tu reprodueixes l'obra de la natura; tu dones un cos al no-res y contra tu la mort es impotenta. Per tu, el record, ombra vaga y imprecisa, se revesteix d'una for-