Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tura en un d'aquests moments seus de sublim diversió. Abocada a un espadat cingle de la montanya estava formada per un monstruós amuntegament de roques colossals que al rodolar les unes damunt les altres s'havien encastellat en tal forma y posició que vistes a convenienta distancia, presentaven l'aspecte d'una gran testa humana. Semblava com si un gegant o un Tità hagués esculpit son propri bust al cim del precipici. Se distingia perfectament la bombada proeminencia del front, sospes a cent peus d'altitut; l'immensa corva del nas y els llavis formidables que si haguessin pogut parlar, haurien fet rodolar un tró espaventable d'un cap a l'altre de la vall immensa. Es veritat, peró, que si l'espectador s'hi acostava massa aprop, se esvaia als seus ulls el perfil del rostre gegantí y solament anava a discernir un laberintic encastellament de roques formidables, apilades les unes damunt les altres en una caótica ruina. Mes si tornava a re-