cular, la meravellosa silueta tornava a sorgir a l'instant; y quant més se'n allunyava, més clara, més preciosa apareixia aquella gran faç humana ab tota sa divina y verge bellesa; y vista desde una gran llunyania fins semblava viure y respirar sorgint d'entremitj de la auriola de nuvols y boirades flotant majestuoses al seu entorn.
Era de bon auguri pels infants que fessin la creixensa baix la presencia de la Gran Cara de Pedra, perquè tant nobles eren sos trets, tant dolça y ensemps sublim era sa expressió que semblava la resplendença d'un cor gran y ardent que abarqués tota la humanitat en el cercle de ses afeccions y encara li sobrés lloc pera altres sublims amors. Solament mirarla era una educació. Si s'ha de creure la veu del poble, la vall devia en molta part sa gran fertilitat an aquesta benigna faç que l'esguardava perpetuament, illuminant els nuvols y infonent sa divina serenitat en tota l'immensitat del cel.
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/96
Aquesta pàgina ha estat revisada.
