Aquesta pàgina ha estat validada.
molt tiesos y molt marsials, y un gran ramo de laurel |
Saro. | ¿Y en la Inquisisió estigueren? ¿qué eren hereches els tals? |
Dotor. | Allí tancats estigueren per ser constitusionals, |
Saro. | ¿Qui manaba estes presons? ¿qui fea tals atentats? |
Dotor. | Saro, no pases abant, pues quant de asò men recorde, |
Saro. | Vosté no prenga pesar, pues todo sen ha pasado. |
Dotor. | Pera mí no sha pasat: em durará mentres vixca; |
Saro. | Vosté procure olvidar tot allò que li incomòde. |
Dotor. | No puc fero. |
Saro. | Pase abant, y deje esos pensamientos. |
Dotor. | Be pòts, Saro, perdonar, que ya no estic pera bulles. |
Saro. | Ni may que haguera parlat. ¿Y quànt vòl vosté que torne? |
Dot. | Quant vullgues: deixam estar. |
Saro. | Paseu bé, y hasta la vista: Sent haberlo incomodat. |
Valencia: En la Imprenta de Martí Peris. 1820.