TERCERA CONVERSASIÓ
Entre Saro Perrengue, carreter de Godella, y el Dotor
Cudol, abogat de Valensia.
Saro.
|
Bon dia, Dotor Cudol,
¿Està ya desemboyrat
de aquellas negras especies
que li calfaren el cap?
|
Dotor.
|
Ya estic, Saro, un poc millor.
|
Saro.
|
Un poc no mes, pues mal vá
yo vullc que estiga vosté
del tot bo, y aparellat,
para proseguir la historia
que varem deixar en alt.
|
Dotor.
|
Yo deseo complacerte
en un todo, pero ans
em tens de donar paraula:::
|
Dotor.
|
¡Bueno va!
No comensém á fer lase.
|
Saro.
|
Sapia vosté que si el fás,
es pera donarli gust,
y divertirlo algun tant.
La conversasió es guisado,
que en faltándole la sal
es molt sosa y desabrida.
|
Dot.
|
Ayxó es dir en bon romans,
que en ser que no es fasa riure
la conversasió res val.
|
Saro.
|
Distingo, diu el Dotor
del meu poble en llansos tals.
A vosté no li es desent
per ser home adoctorat,
el fer riure , ans al contrari,
instruir y adoctrinar,
y á mi, que soc un barrugo,
y un ase de peus á cap,
no em toca més que fer riure,
pues si em volguera ficar
á fer el papel de sabio
tots dirien molt fundats
y quien le mete á este bestia
en parlar lo que no sap;
vacha á arrancar safanories,
y á descucar el alfals,
no es fique en dotoreries,
que no son pera el seu cap.
|
Dotor.
|
Pues latre dia parlares
molt discret y consertat,
de modo que yo estrañaba,
com ten puchabes tan alt,
|
Saro.
|
Yo diré, Señor dotor:
mol que entendre en asó hiá.
El rose en lo Poticari
moltisim ma aprofitat,
y á mes, quant lanima parla
es docte el mes ignorant.
De estes idees tan santes,
tan fines y lliberals,
mi alma estaba empapada,
y com el temps ha aplegat,
de explicarnos ya sin miedo,
nayxen del cor tan brillants,
que tots crehuen no son mehues,
A tots Deu nos ha donat
una alma y tres potencias;
y este Deu no ha vincutat
la sensia y sabiduría
pera els que están asentats
tot lo dia en lo bufet.
Yo en la corbella en la má
y tarquim hasta els chenolls,
tindré pensaments tan alts
como el mejor doctorado,
falta el saberme explicar.
|