Saro.
|
Yo no ho sé, Señor Dotor:
lo que es sert y veritat
que yo no ho busquí com atres,
pues soc un home ficat
en mons fills y mes faenes;
ni se papelonear
ni se traure el cos al ayre:
per lo mateix no vax may
á les chuntes de parroquia,
de alcaldes ni diputats;
pero á estes que es fan ara,
daon estriva el bé ó el mal
de la nasió, me figure
que faré un pecat molt gran
com á totes no acudixca:
Yo vach vindre de les Valls
en un carro de garrofes,
y apenes que vach entrar
en casa, em digué la dona:
tan vengut á convocar
para mañana á las ocho
á la Iglesia, ahou se dirá
un misa, en intensió
que envíe el Espirit Sant
llum y foc de bon asert
á la chunta parroquial
para elegir los vocales.
Yo me electrisí al instant,
arreglí mules y carro,
y en lestudi em vach ficar,
á meditar sobre alló
que faria alsendemá.
Reflecsioní en lo meu cor
que la empresa era molt gran,
y que en Deu encontraria
lo que debia buscar.
Malsí molt dematinet,
á la iglesia vach anar,
em confesí y combreguí,
y á aquell Señor que es digná
entrar dins de mí, preguí
em dara asert pera obrar.
|