Saro.
|
Si Señor, que em va picar,
perque asó de ser de terra,
sempre nos fa terrechar.
En la Iglesia me sentí
molt reverendo en un banc:
ohui la misa y sermó
que el Retor va predicar,
y desde entonces que estic
del Retor enamorat.
Alli haguera volgut veure
als fanatics ignorants,
pera que veren lo que era
la Constitusió ben clar.
Dotor Cudol, li asegure
que al Retor cuant predicá
li parlaba cor y tot;
¡cuant á mi me feu plorar
que tinc un cor com un bronce!
Ayxí que el sermó acabá,
ocupá la presidensia,
y lligqué en lo llibre sant
el tratado de las Juntas
ahon dia: Se ha de nombrar
un Secretario ante todo,
en efecte es va triar
el chove millor del poble,
destre y habil pera el cas.
Nómbrense escudriñadores,
va dir el Retor cridant,
y comensá un alarit
á veu alta nomenat
Saro Perrengue. Bò, bò,
dien atres per allá.
Cuant sacabá aquella bulla,
yo mol serio em vach alsar,
y els diguí: yo no soy bueno,
que estic de la vista escás,
y em tremuela mucho el pulso:
ustedes pueden buscar
otro suqueto mecor.
Pero res de asó bastá,
insistiren en que yo;
en electe vax anar
y masentí en ma cahira
fet un grandisim papás.
No minutaré la chunta
perque es asunte molt llarc,
vax eyxir compromisari,
y entre estos primer brocal.
Asi sí que mafrontí,
perque habia un capellá
de molt merit y saber,
el Retor per atra part,
|