Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
yo tinc per un gran goleta,

bestia, tonto é incapás,
al que trau el còs al ayre
per voler papelonear.
¡Ah, cuàntes y cuán amargues
se les tenen de tragar
els que volen fer figura
y pasar per homens grans!
¡Com pagarán la soberbia
y el deseo de brillar!
¡Com dirán pronte, y ben pronte
me valiera mucho mas
pan y sopas en mi casa
que estar !...

Dot. No pases abant.

Dirán que eres egoiste;
la Nasió està edificant
una obra, y nesesita
de obrers,¿y qui ha de achudar
á la mare mes que els fills?

Saro. Sí señor, es veritat;

pero els fills bons pera la obra
quins son? ¿y qui ha de chusgar
de la bondat dels obrers?
Respongam, ya que tant sap.

Dot. La experiensia.
Saro. Esta engaña;

hiá qui te un còr molt dañat,
y la llengua com un Anchel;
sa de menchar molta sal
en compañía de un hòme,
pera poder fondechar
y coneixer el seu còr.

Dot. En les obres es vorá

qui es el hòme clarament.

Saro. Nego, nego, també hia

hipócrites en lo mon
que vestits de obella van,
y son lobos carniceros
peores que satanás.

Dot. En los escrits y paraules

als hòmens coneixerás.

Saro. Algun pòc, mes no del tot:

molts homens saben parlar
y escriure contra el seu còr.

Dot. Pues entonces em dirás

que obrem á tientas y á ciegas,
perque ¿còm distinguirás
segons la tehua opinió
el hòme bò, y hòme mal?
¿No veus que per lexterior
sòls pòt el hòme chusgar
Coneixer el interior
á Deu está reservat:
nosatros per lo de fora
algo podem calcular,
encara que en estos cálculs
solem eixir engañats;
per lo tant en mans de Deu
(si pensem com á cristians)
debem entregarse sempre
que estigam comisionats
pera elecsions, de contrari
es molt factible el errar.

Saro. Ma llechit el còr del tot.

Vullc tornarli à preguntar:
¿aquell que busca el empleo?...

Dot. Te entenc: pera mon pensar

sòls per lo fet de buscarlo
no se li debia dar;
al hòme de be y de merit
el empleo el deu buscar.

Saro. Pues no es eixa la ques chua.
Dot. Yo ya ho sé, per ayxò va

todo dado á la diabla.

Saro. Per lo mateix diha abans

que estém en temps de rincó,
sens traure à la pòrta el nas.

Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Conversacions_entre_Saro_Perrengue_i_el_Dotor_Cudol_1-5.djvu/33&oldid=165226»