| Dot.
|
Be estabem ben apañats
si de Deu la providènsia
no tinguerem de la part;
ésta vela sobre España,
ho conec y ho veix molt clar;
sí així no fora, qué pronte
correrien rius de sanc;
entre exaltats y servils
nos habien àrreglat.
Per aquells no quedarien
ni frares, ni capellans,
retors, canònches ni bisbes,
reliquies, ni sants, ni altars,
ni còsa que olguera á Iglesia
y Relichó de cristians;
ya seriem majamets,
marroquins ó musulmans,
ó sectaris, ó dimònis,
que es lo que estan desichant,
mes de Deu la providènsia,
y el gran fondo de pietat,
y cristiana Relichó
que en los bòns españòls hia,
els disipa estes idees
tan negres y criminals.
Els servils per atre puesto
nos volgueren fer estar
sempre amarrats á cadenes
en la opresió y els treballs,
en la ignominia y desprèsi,
y abatiment, y ells gosar
|
