Vés al contingut

Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 6-10.djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
gastar la pólvora en salves
es lo que ham fet nada mas.
Dot. No ho cregues, Saro, no ho cregues,

siempre conviene sembrar
buen grano.

Saro. Pero em resèle
que ha caigut en pedregal.
Dotor. Pues yo sé molt al contrari;

yo sé que han aprofitat
les nòstres conversasións,
yo sé que que shan apresiat,
yo sé que shan aplaudit,
perque elles han notat
una intensió rècta y sana,
y un fi molt prudent y sant;
la obra feta en bon intent,
segons llechim en sen Pau,
es fòrsa que produixca
felisísims resultats.

Saro. Es veritat quel intent
nòstre, no ha segút dañat;
tant á vosté com á mi
no ens amogút á parlar
atre fi, quel correchir

lo que coneixiem mal.
Ham correchit en prudènsia,
en decòr, en dignitat,
pero vosté mes que yo,
perque es home que mes sap;
pero yo tal volta!:::

Doctor. Que?::
Saro. Nòstre señor es qui sap,
els defèctes, els barbarismes,
tontades y nesetats,
machades y burricades
que habré dit sinse pensar;

este pensament magobia,
y me desconsòla tant,
que plé de escrupols les nits
les pase de clar en clar.

Doctor. ¡Qué escrupulós que thas fet!
Saro. Tot es perque em bullc salvar.
Per amor de Deu li pregue,

que si vosté en mí ha notat
pòc decòr y mirament,
ho disimule, pues sap
que soc un pòbre tarugo,
que sols entenc de animals.
Y ha segút gran valentía,
digám incapasitat,
ficarme en estos asuntes
tan difisils é intrincats.
¡Aon sha vist ferme yo mestre
sent, com soc, un ignorant!
¡Qui soc pera correchir!
¡Qui soc pera criticar
¡Cuánt sent haber proseit
en tanta animositat!
Ara que el Señor em dona
llòc y llum pera pensar,
vex la mehua insufisiensia
tremòle per si ha parlat
alguna còsa meñs digna
á la alta dignitat
de la nòstra Relichó
dels Ministres del Altar,
de la Catòlica creensia,
dels Sacraments sacrosants
de la nòstra mare la Iglesia,
del dogma, y lo revelat
y de les bones costums,
y de la sana moral.
Protèste, Señor Dotor,
dabant de vosté, y dabant
de tots los que mhan ouít,
de tot lo que hacha faltat,
y em retracte y em desdic
de tot lo que sòne mal
al sentit de la Escritura
que dicta el Esperit Sant.
Sapien tots, que si ha fet èrros
per ignoransia será,
pero per malisia no,
perque em presie de cristiá,
y en esta fé bullc morir.

Doctor. ¡Quin atropoll has armat!
¿Que asi ham parlar herechíes?
casi casi em fas entrar
també en escrupols á mí.
Saro. ¿Qué á vosté li pega mal
que yo pense de este mòdo?
Doctor. ¡Quemté, Saro, de pegar!
ans bé alabe el teu chuí,
y el teu modo de pensar;

tinc una gran complasensia
pues estic mirant que fas,
la acsió mes alta y cristiana
que se pot imachinar.