Pàgina:Coriolà (1918).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CIUTADÀ PRIMER

   Sempre un bon mot teniu per a nosaltres.

CÀIUS MÀRCIUS

    Qui et dongui a tu bons mots, voldrà adular-te
 tot avorrint-te. Doncs, què us manca, xurma
 negada per la pau com per la guerra?...
 Sí: l'una us fa porucs, l'altra orgullosos.
 Qui es fiés de vosaltres, on creuria
 trobar lleons hi trobaria llebres
 i creient-vos raboses fóreu ànecs.
 No sou de més seguritat que brases
 damunt el glaç o calamarça al sol.
 Vostra virtut és la que exalça als homes
 que els crims han envilit, i a la justicia
 que els colpí justament llença dicteris.
 Qui mereix ésser gran, mereix vostre odi.
 Com gana de malalts és vostre afecte,
 que apeteix ço que fa que el mal s'agreugi;
 i aquell que en vostre bonvoler confia,
 neda amb braços de plom i creu que amb canyes
 pot els roures tombar. Creure-us? — Que us pengin!
 Cada minut ço que penseu se us muda,
 i dieu cavaller a qui ans odiàveu,
 i vil al que esguardàveu orgullosos.
 — Per quín motiu avui per tots els àmbits
 de Roma aneu cridant contra el Senat,
 qui amb l'ajuda dels déus vos té amb respecte
 perquè no us devoreu els uns els altres?
 Què voleu?

MENENIUS

    Volen blat al preu que els plagui,
 perquè ells diuen que a Roma n'hi ha de sobres.