Pàgina:Coriolà (1918).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CÀIUS MÀRCIUS

    Això diuen? Que els pengin! — Bons per seure
 a la vora del foc, i presumeixen
 que saben ço que passa al Capitoli:
 quí muntarà, qui guanya, quí declina;
 fan partits, conjecturen esposalles
 i enforteixen faccions i fan que caigui
 el qui no els dóna gust i no s'acota
 per davall dels forats de ses sabates.
 — Diuen que hi ha prou blat! — Si la noblesa,
 deixant de banda sa pietat, em feia
 lliure de usar mon glavi, aixecaria,
 amb els milers d'aquests esclaus fets troços,
 un mur tant alt com abastés ma llança.

MENENIUS

    No cal: aquests ja gairebé es convencen:
 puix si sa manca de prudència és molta,
 són encar més covards. Però, dieu-me:
 què passa amb els d'enllà?

CÀIUS MÀRCIUS

    Disolts; que els pengin!
 —Deien que estaven afamats; retreien,
 tot gemegant, proverbis: «fins els gossos
 han de menjar», — «la fam romp les muralles»,
 — «la vianda s'és feta per la boca»,
 — «el blat els déus no sols pels rics l'envien...»,
 i amb aqueixos retalls es ventejaven
 els clams de llur penar. Al fi, en resposta,
 se'ls donà una fermança molt curiosa,
 capaç de rompre el cor an els més pròdigs
 i al poder més gosat deixar enrera;
 i aleshores, de goig, berrets en l'aire,