Pàgina:Coriolà (1918).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 com volent-los penjâ als corns de la lluna,
 qui més podia, més!

MENENIUS

    Doncs, què se'ls dóna?

CÀIUS MÀRCIUS

    Cinc tribuns, defensors de ses baixeses,
 nomenats a llur gust. L'un Június Brutus,
 l'altre Sicínius, l'altre... ni que em matin
 si sé quíns més! — Tots els teulats de Roma
 primer caldria que esbotzés la xurma,
 ans que jo hi accedís. Això algún dia
 guanyarà autoritat i farà créixer
 les raons en ajut dels motinaires.

MENENIUS

   Es prou estrany!...

CÀIUS MÀRCIUS

    Ala, escamot, a casa!

(Entra depressa un missatger.)
MISSATGER

   Càius Màrcius, on és?

CÀIUS MÀRCIUS

    Aquí. Què portes?

MISSATGER

   Que els Volsques ja, senyor, han pres les armes.

CÀIUS MÀRCIUS

    Oi que em plau! doncs així ens farem neteja
 de inútil podridura. Els venerables.