Pàgina:Coriolà (1918).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 el pas; però jo em penso que heu de veure
 com no vénen aquí.

OFÍDIUS

    No en tingueu dubte:
 parlo segur. I més: part de ses tropes
 fa via vers ací. Senyors, jo us deixo.
 Si amb Càius Màrcius ens trobem — és cosa
 que ens la tenim jurada — havem de batre'ns
 fins que un dels dos no pugui més.

SENADOR PRIMER

    Els déus
 vos ajudin.

SENADOR SEGON

    Adeu.

OFÍDIUS

    Els déus vos guardin

TOTS

   Adeu. — Adeu.

(Se'n van.)




ESCENA III
Roma.— Sala de la casa de Màrcius

Volúmnia i Virgília treballen assegudes en escambells


VOLÚMNIA

   Vos prego, filla meva. que canteu, o que parleu amb més conort. Si mon fill fos mon marit, jo fruïria més delitosament aquesta absència, de la qual n'hi pervindrà tan d'honor, que de les abraçades en la cambra, on son amor