Vés al contingut

Pàgina:Coriolà (1918).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

el pas; però jo em penso que heu de veure
com no vénen aquí.

OFÍDIUS

No en tingueu dubte:

parlo segur. I més: part de ses tropes
fa via vers ací. Senyors, jo us deixo.
Si amb Càius Màrcius ens trobem — és cosa
que ens la tenim jurada — havem de batre'ns
fins que un dels dos no pugui més.

SENADOR PRIMER

Els déus

vos ajudin.

SENADOR SEGON

Adeu.

OFÍDIUS

Els déus vos guardin

TOTS

 Adeu. — Adeu.

(Se'n van.)




ESCENA III
Roma.— Sala de la casa de Màrcius

Volúmnia i Virgília treballen assegudes en escambells


VOLÚMNIA

 Vos prego, filla meva. que canteu, o que parleu amb més conort. Si mon fill fos mon marit, jo fruïria més delitosament aquesta absència, de la qual n'hi pervindrà tan d'honor, que de les abraçades en la cambra, on son amor