Pàgina:Coriolà (1918).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 arrocegant per la crinera Ofídius,
 i com infants al veure un ós, els Voisques
 fugint esporuguits. Fins m'afiguro
 que el veig batent de peus i escridassant-los:
 «Veniu, covards! — Ans que nascuts a Roma,
 vos engendrà la por!» Tot eixugant-se
 el front sagnant amb la emmallada destra,
 s'avença així, com segador que el deure
 té de segar-ho tot, o perd la paga.

VIRGÍLIA

   Son front sagnant? — O Júpiter, sang no!

VOLÚMNIA

    Calleu, folla! Escau més això en un home
 que el daurar sos trofeus. O sí! Els pits d'Hècuba
 quan s'hi alletaba Hèctor, no eren menys bells
 que'l front d'Hèctor escupint sang, per befa,
 als glavis grecs. — Feu-li sabê a Valèria
 que apunt ens té per dir-li benvinguda.

(Ix la serventa.)
VIRGÍLIA

   Que els cels a mon senyor lliurin d'Ofídius!

VOLÚMNIA

    Màrcius sota els genolls batrà sa testa
 i aixafarà son coll.
 (Un porter introdueix a Valèria i sa serventa.)

VALERIA

   Molt bon dia a les dues, mi-senyores.

VOLÚMNIA

   Bona dama...