Pàgina:Coriolà (1918).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CIUTADÀ PRIMER

   I sí que els hi tenim: i ens complauria de tenir-los-hi si a ell mateix no se'n fes paga amb tant d'orgull.

CIUTADÀ SEGON

   Parleu massa apassionadament.

CIUTADÀ PRIMER

   Doncs, vos ho dic: ço que ha fet de famós, per això ho ha fet. Encar que els de conciencia flonja poden acontentar-se dient que fou per son país, ell sols ha obrat per tal de complaure a sa mare i per a satisfer son orgull, que li arriba ben bé a la alçada de son coratge.

CIUTADÀ SEGON

   Ço que ell no pot treure's, perquè ho té a la sang, vós l'hi compteu com un vici. I avar no direu pas que ho sigui.

CIUTADÀ PRIMER

   Si no ho puc dir, puc en canvi fer-li molts més càrrecs. (Crits llunys).— Què són aquests crits? — Els de l'altra banda de la vila s'han sublevat. No ens entretinguem més xerrant: al Capitoli!

TOTS

   Anem, anem!

CIUTADÀ PRIMER

   Espereu-vos: qui és qui ve?

(Entra Menènius Agrippa.)
CIUTADÀ SEGON

   El digne Menènius Agrippa: ún que sempre ha estimat al poble.