Pàgina:Coriolà (1918).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CIUTADÀ PRIMER

   Prou és honrat: així fossin com ell els altres.

MENENIUS

   Què porteu entre mans? Aon aneu amb pales i garrots? Què hi ha? Parleu.

CIUTADÀ PRIMER

   La nostra qüestió no és pas desconeguda del Senat. Ja fa quinze dies que se li digué ço que pensàvem fer i que ara les obres li mostraràn. Allà diuen que els demandants pobres tenen la veu molt forta; doncs ara sabran que també els braços els tenim forts.

MENENIUS

   Què és això, bons amics? — Voleu, doncs, perdre-us?

CIUTADÀ PRIMER

   No és possible, senyor; perduts ja n'estem.

MENENIUS

   Jo us dic que el patriciat té gran cura de vosaltres. Per a tot ço que vos manca, per a lliurar-vos de la present misèria, tant és que vostres bastons menacin al cel com al govern de Roma: ell farà via sense parar, trocejant deu mil barreres molt més potents que les que mai vosaltres pogueu oposar-li. Tocant a les penes, són els déus qui ens les donen, no els patricis; i l'auxili dels déus no s'obté amb armes, sino flectant genolls. Ja veig que vostres misèries vos conduiran a més grans tropells! ~ I mal-parleu dels caps d'Estat, que us cuiden talment com a pares, dementre els maleiu com a enemics!...

CIUTADÀ PRIMER

   Que ens cuiden?, oi que és veritat! — Encara mai se n'han passat pena de nosaltres: ens deixen morir de fam, i