Pàgina:Coriolà (1918).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


esclaten les seves sitges de tan plenes; fan edictes contra la usura... per tal de afavorir els usurers. Si alguna bona ordenança hi ha desfavorable als rics, cada dia la retallen; i cada dia ensinistren nous estatuts per a lligar i ofegar al poble. Si la guerra no ens acaba, ja ho faran ells; i aquest és tot l'amor que ens tenen.

MENENIUS

    Una de dues és precís:
 o ésser confessos de cabdal malícia,
 o acusats de follia. Vull contar-vos
 un conte molt bonic. Potser ans d'ara
 l'haveu sentit contar; mes com el trobo
 que ajuda a mon intent, vull arriscar-me
 a gastar-lo un poc més.

CIUTADÀ PRIMER

   Bé, senyor, el sentirem; però no us penseu que les desgràcies se'ns curin amb una faula. I ara, si us ve de gust, conteu-la.

MENENIUS

    En aquell temps esdevingué que els membres
 del cos, tots al plegat, és rebel·laren
 contra el ventrell, puix deien, acusant-lo,
 que com un gorc al mig del cos s'estava,
 inactiu i mandrós, endrapant sempre,
 mai prenent sa part en la fadiga,
 mentre que els altres instruments oïen,
 veien, flairaven, caminaven, treien
 raó de tot, i amb mutual ajuda
 a tots ministraven apetits i gaudis
 al cos sencer. I respongué el ventrell:

CIUTADÀ PRIMER

   Veiam, senyor, veiam què va respondre.