esclaten les seves sitges de tan plenes; fan edictes contra la usura... per tal de afavorir els usurers. Si alguna bona ordenança hi ha desfavorable als rics, cada dia la retallen; i cada dia ensinistren nous estatuts per a lligar i ofegar al poble. Si la guerra no ens acaba, ja ho faran ells; i aquest és tot l'amor que ens tenen.
Una de dues és precís:
o ésser confessos de cabdal malícia,
o acusats de follia. Vull contar-vos
un conte molt bonic. Potser ans d'ara
l'haveu sentit contar; mes com el trobo
que ajuda a mon intent, vull arriscar-me
a gastar-lo un poc més.
Bé, senyor, el sentirem; però no us penseu que les desgràcies se'ns curin amb una faula. I ara, si us ve de gust, conteu-la.
En aquell temps esdevingué que els membres
del cos, tots al plegat, és rebel·laren
contra el ventrell, puix deien, acusant-lo,
que com un gorc al mig del cos s'estava,
inactiu i mandrós, endrapant sempre,
mai prenent sa part en la fadiga,
mentre que els altres instruments oïen,
veien, flairaven, caminaven, treien
raó de tot, i amb mutual ajuda
a tots ministraven apetits i gaudis
al cos sencer. I respongué el ventrell:
Veiam, senyor, veiam què va respondre.
