Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/107

forts castells en les muntanyes de Alcoy e de Albayda; e havia molts homens a cavall e a peu. E axi lo rey no sen podia a res pendre. E no havia nombre lo mal que feya, que molts crestians havia morts e encadenats e mesos en catiu. Esdevench se que aquell Rey Albocor somia en una nit, que entrava ab gran gent e ab gran brogit en la vila de Alzezira. E quant vench lendema, ell se aparella ab sa gent, que, al mati que venia apres, ana a correr e a saltejar a Alzezira, e que si li exia la gent del pont, que per força que s'en entras ab ells.
E fo ventura quels homens de Alzezira hagueren sabut aquest fet. E hagueren hagut cavallers e servents, e ans del jorn meteren se en aguayt luny de la villa. Els homes de la vila gitaren llur bestiar de fora, e feren semblant, per tal quels Serrayns vinguessen pus asseguradament, axi com se solian fer; e staven be aparellats ab llurs armes, que, quant aquells del aguayt donassen salt, que ells atresi exixen de fora. Tot aixi com ço hagueren pensat fo feyt; quel Rey Albocor vench ab gran res de cavallers e de servents; e cuydavan quels homens de la vila exien, e que ell s'en entras ab ells ensemps. E quant ell fo al cap del pont vengut, aquels qui eren en lo aguayt exiren e vengueren los al encontre; e els de la vila exiren de fora. E aixi tengueren los en mitj; e axi, tallant e ferint occiren molts dels Serrayns; e retengueren lo Rey Albocor ab molts de altres, e meteren lo en la vila ab molt gran alegria, tan gran que hanch null temps no hagueren major, per ço com pochs n'i havia que no hagues mort son fill o son germa, o son marit o son parent. E per ço faeren la major justicia del mon: que en cascu loch del regne de Valencia lo trames hom; e en cascun loch ne feya hom justicia aytal com los playa, tant tro que mori. E puix faeren lo tirar per tota la terra a rocins.
Ara lexarem a parlar del Rey Albocor e parlarem de hun altre Serray qui hac nom Alazaroch, qui apres del Rey Albocor se lleva en terra. E s'alsa ab deu castells, dels forts del regne de Valencia; e feu gran dan e gran mal en la terra, per ço com en la terra havia molts Serrayns; si quel rey d'Arago anava per la terra ab sa ost, e guerreial tant de temps que no poch pus durar en la terra; e exixen, e desempara tots los castells e tot ço que tenia. El rey stabli tots los castells de cavallers