crestians e de servents; mas tots los plans e les valls tenien los Serrayns paliers, que lavraven les terres e donaven son dret al rey.
Ara lexarem a parlar del regne de Valencia e de les conquestes, e parlarem de la guerra qui fo entrel rey de Arago e el rey de Castella N'Amfos, qui era son gendre.
De la guerra que fo entre lo rey de Arago é lo rey N'Amfos, son gendre.
uant vench a cap de gran temps, quel rey de Arago En Jaume hac conquest lo regne de Valencia e l'hac poblat de crestians, ço es assaber la ciutat e las viles, e hac stablits los castells, é livrats a cavallers crestians qui n'eren castellans e quels guardassen, e hac lexat star los Serrayns als plans e a les montanyes e en les valls que lavraven les terres e donaven dret al senyor rey de aço que lavraven, esdevench se que, en aquella saho, havia hun rey en Navarra qui havia nom Tibat, e havia dos fills fort sotils de sa muller, e fo regeu malalt. E feu son testament, e lexa tota sa terra á ses infants; mas lexals per tudor e governador de la terra e dels infants lo rey d'Arago, En Jaume, tro quels infants fossen de edat que poguessen e sabessen governar llur terra. E quant hac ordenades totes los sues terres, pensa de sa vida. E quant fo mort, levas lo rey de Castella N'Amfos ab gran res de cavallers e de homens de peu, é volch entrar en Navarra, per tal que la terra els intants, fills del rey Tibaut, fossen á son commandament e sos homens. Mas aytantost lo rey de Arago, que aço hac sabut, ajusta ses osts e ana s'en star a hun lloch que es al exint de Arago e al entrar de Navarra e de Castella. E trames missatge a totes les gents de Navarra, ques aparellassen de guardar lur terra e defendre se del rey de Castella qui volia entrar en llur terra sens raho. E quant lo rey d'Arago hac aço endreçat, trames ses missatges al rey de Castella: que ell lo pregava com a bon fill e cell que ell amava molt, que nos entrametes
