l'hac fet hereu senyor de son regne, e l'infant En Pere hac oydes e enteses les sues paraules, e plorant e sospirant de gran dolor que havia de son pare, que havia stat lo millor rey que hanch fos, el pus agradable a totes gents, que axis partis d'ell e de son regne, besal en la bocha e puix les mans, e stech devant ell tota via: que hanch per menjar ne per beure no s'en parti, tro quels angels del cel vengueren ab gran alegria, qui li prengueren la anima del cos e la s'en muntaren al cel devant Deu. E aço fo lo darrer dia de agost, en lo any de Nostre Senyor 1276.
E lo rey En Pere feu venir tots los barons de la sua terra. Els richs homens de la ciutat ab grans ornaments portaren al beneyt son pare al monastir de Poblet, e aqui feu lo soterrar molt honradament. E puix ana s'en en Arago al maestre de la ciutat de Saragosa; e aqui feu venir tots los barons de Arago e de Catalunya, e los richs homens de les ciutats; e tench molt gran cort e molt honrada, e dona molt grans dons a cavallers e a juglars, e coronas rey. E corona madona la regina Constança sa muller, e mes li el pom d'aur en la ma en la sgleya major de Saragosa devant l'altar, mentre quel bisbe cantava la missa. E puix quant fo la missa dita, lo rey ab la regina anaren s'en a son palau. E ten corts be huyt jorns. Els cavallers e les gents menaren molt gran alegria; e puix la cort se departi e el rey torna s'en al regne de Valencia, e los barons e los cavallers tornaren s'en en llurs terres.
Quant lo rey En Pere pres la vila de Muntesa e cobra tot lo regne.
uant lo rey En Pere fon vengut al regne de Valencia, no s'atura gayre ne sajorna son cors molt, ans ana per lo regne de Valencia ab cavallers e ab almugavers, per plans e per muntanyes tot guarnit, que no li exien les armes del dos a ell e a sos cavallers. E guerrejaven ab los Serrayns, els
