Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tallava lurs blats els bens de que tenien a viure. E recobra gran res dels castells e dels lochs. E los Serrayns que veren quel menava tan fortment la guerra e quels destruya per fam e per fet d'armes, desempararen a poch a poch la terra, e recolliren se tots en huna vila molt fort qui havia nom Muntesa, e es del regne de Valencia, la qual havien tenguda tots temps Serrayns paliers. Mas eren se alçats contral rey; e havia y be trenta milia homens d'armes, sens fembres e infants.
 Quant lo rey sabe que tots los Serrayns de la terra, ço es assaber la major partida, se foren mesos en la vila de Montesa, que s'eren aqui molt apoderats e feyen gran mal en la terra, lexa tota la terra quels Serrayns tenien e ana s'en, ab grans osts que hac fetes ajustar, assetiar los Serrayns a Montesa. E feu batre ginys e trebuquets, que tiraven en la dita vila nit e jorn molt enfortidament. Els Serrayns feyen grans ajustanyes de fora ab cavallers e ab servents, e ferien en la ost, els crestians ferien en ells e metien los dins de la vila. E axi feyen hun gran torneig tots jorns. E moriren hi molts Serrayns; dels crestians altressi. Quant lo rey hac stat aci molt ab ses osts e veu quels Serrayns de la vila se tenien molt fort encontra ell, volch metre tot son fet en hun punt, axi com cell qui es de gran cor e ple de gran ardiment e qui no dupta res de fet de armes, ans met son cos avant al major.
 La vila de Montesa quel rey tenia assetjada es molt fort; e sobre lo castell e la vila ha huna mola de rocha molt fort qui guarda lo castell e la vila. Els Serrayns tenien aquella, e el castell e la vila nos podia tenir. Quant vench hun jorn, lo rey ajusta son consell e dix los:

 «Barons; en aquesta vila ha moltes gens a cavall e a peu, e nons prehen gayre, ans se son molt enfortits devers nos; e poria esser que y steguessem gran tems, si donchs nos nols asitiam d'altrament. E si podiem pendre la mola, lo castell e la vila poriem aver puix per nient. Quant vendra al mati, tuyt siats aparellats ab vostres armes: e ab dues parts de la gent a peu e a cavall anats combatre la vila tots ensemps; e tots los Serrayns iran lla hon la major batalla sera; e yo ab la una partida dels cavallers e dels peons combatre la mola. E si la mola podem haver, la vila e lo castell es nostre».
 Aquest consell atorgaren tots e tengueren per bo. E quant