vench lo mati, tota la ost fo aparellada; e les dues parts de la ost anaren combatre la vila, el rey ab lo remanent dels cavallers, a peu, e de la gent ab los scuts abraçats e ab lurs elms al caps, muntaren per la costa amunt. E lo rey tota via fo dels primers, tant que foren al peu de la mola; e los Serrayns qui eren dessus gitaren los pedres; si quel rey, qui era dels primers a peu, pres de grans colps de pedres e de cantals, si quel scut li trencaren del tot de sobre. E els Serrayns de la mola, qui veren la batalla molt gran quels crestians donaven a aquells de la villa, e veyen los Serrayns sperdre sovent e tornat atras, sperderen se aytambe. E lo rey e la gent qui eren ab ell prengueren vigoria e muntaren sus alt, mal grat dels Serrayns, e ociren e enderocaren per les roques avall tots los Serrayns que y trobaren, e posaren la senyera del rey lla sus.
Quant los Serrayns del castell e de la vila veren que la mola havian perduda e que tot llur fet era perdut, reteren se al rey a tota la sua volentat a fer. E lo rey entra en la vila; e pres se tot lo tresor e la roba, e pres tots los Serrayns, e feu ne ço que li plach. E quant los Serrayns del regne de Valencia, qui tenien los castells mal grat del rey, saberen que Muntesa era perduda, reteren los castells al rey e desempararen la terra. E axi lo rey En Pere cobra lo regne quels Serrayns havien pres ab gran forç e per gran ardiment stabli los castells molt be e pobla la terra de crestians. E puix lo rey torna s'en en la ciutat de Valencia, e sajorna e delita son cos, car be ho havia mester, que molt havia treballat.
Com lo rey En Pere de Arago pres tots los barons de Catalunya en Balaguer, e fo en lo mes de joliol, any 1280.
entre el rey stava en son palau en la ciutat de Valencia, tots los barons de Catalunya, e el comte de Foix, e els cavallers se ajuntaren tots, e hagueren llur consell que guerrejassen ab lo rey, e que li trametessen acuydaments, per
