Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


revela la existencia de la mina, ab lo fil conductor que por guiarlo pera trobar al mitj de tanta fosquedat lo raig de llum que ab delit ansía.
 En la historia didáctica més aviat s'hi troba l'artificiosa explicació dels fets destinada á probar la exactitut de una teoría preconcebuda. La erudició hi troba son compte, la crítica literaria pot ab justicia enaltirla; mes ab dificultat pot eximirse dels errors engendrats per la passió de partit y per las preocupacions d'escola.
 Aquestas rahons explican l'especial atractiu de las crónicas. Comparadas ab los tractats didáctichs tenen una ingenuitat modesta y amable que'ns cautiva y al costat de las obras clássicas dels temps antichs guanyan en intensitat de sentiment tot lo que'ls manca de literari artifici. Son menos artísticas, pero mes humanas y tot lo que es verdaderament humá conmou y avassalla'l cor de l'home.
 No hi ha dupte que'l cronista, subjugat per la influencia de las circunstancias que'l voltan, no sempre sab discernir la respectiva importancia y trascendencia dels homens que'l rodejan y dels fets que presencía; mes en cambi ¡quína abundancia de detalls! ¡quína riquesa de color!... ¡Quants tresors no han vessat en sos quadros los cronistas sens sospitar que aquellas notas de color que hi escampavan foran més tart recullidas ab entussiasme com grapats d'espléndida pedrería!
 La savia crítica del nostre temps pot trobar que dir en la extremada credulitat de alguns cronistas, pot discutir sas apreciacions; mes los qui busquem los detalls característichs de las antigas costums, los qui desitjem saber cóm pensavan y sentian los nostres antepassats, llegim sempre ab fruició y agrahiment aqueixas relacions escritas ab tant agradosa senzillesa.