Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


continuaren las crónicas recopiladas per Alfons lo Savi y per últim, Fernando del Pulgar va fer una biografía dels Reys Católichs, per cert tant freda de sentiment com pobre de filosóficas intencions.
 En aquells temps, ço es, en las procellosas centurias de la Edat Mitjana, la Corona d'Aragó disfrutava d'unas llibertats públicas anteriors y superiors á las de tots los reyalmes d'Europa; sas naus passejavan per las costas y las illas de Llevant, pel litoral africá, pel de Grecia, Italia y Fransa y per las mars del Nort lo pavelló de las barras, prou respectat de cossaris, venecians y genovesos; sa industria era floreixent; son esperit nacional, tant vigorós, s'havía enrobustit en mil gloriosas lluytas.
 Era impossible que trovantse en tals condicions una rassa tant séria y reflexiva com la nostra, no tingués també bons historiadors qu'emprenguessen la tasca de apuntar las grans cosas que presenciavan.
 En efecte, lo geni sério y reflexiu del catalá fou en tots temps aficionat als estudis histórichs. Hi hagué una época en la qual podía dirse dels nostres antepassats, com dels antichs romans de la era republicana, que estavan massa enfeynats en realisar inmortals proesas pera que tinguessen temps pera contarlas. Los pergamins que'ns quedan dels sigles IX, X, XI y XII, lo Códich dels Usatges y las tradicions legals y las costums populars que despres subsistíren com testimoni y reminiscencia d'aquell tempestuós periodo, 'ns mostran una societat belicosa ahont desde la Potestat fins al derrer vassall vivian tots ab las armas sempre amanidas. Lo baró en son castell erigit al cim de la montanya, ab lo guayta á la torre ullant la plana; la gent rústica en sas cabanyas al voltant de la fortalesa, qual protecció devía pagar ab tota mena de prestacions reyals y personals; los monjos en lo monastir