Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rodejat de murs y torres enmarletadas com una ciutadela; la marina circundada també de torres de las quals sortía'l crit d'alarma quant las naus del moro s'atansavan á la costa; la Potestat defensantse dels enemichs de dins y de fora convocant la host general per virtut del Usatge Princeps Namque; lo senyor feudal reunint al so del corn á sos vassalls en cumpliment del solemne sagrament y homenatge que li havian prestat en l'acte de sa investidura...
 Tothom vivía temerós y en sospita en aquells temps de violencia en los quals res semblava segur, ni las fronteras de la patria. Aquestas, en efecte, avansavan o reculavan segons era mes forta l'empenta que'ls nostres avis donavan als moros, ó la que aquestos davan á la host cristiana, ficantse terra en dins ab gran crema de boscos, saqueig de vilas y captiveri de vensuts. Es una cosa que fa esgarrifar lo llegir en los documents de la época lo que era una irrupció d'aquestas. Era lo que propiament y en llengua árabe'n diuhen los musulmans una razzia, es dir, una turba armada de fanátichs que s'en entra com un huracá en lo territori dels infidels, arrebassant ab la teya y la cimitarra casas, arbres y sembrats, robant lo bestiar y emportantsen catius als qui no cauhen sots lo ferro homicida... Tal fou la terrible invasió que feu en lo comtat de Barcelona lo famós Almanzor, tudor del jove califa Issem á últims del sigle X. Havem vist escripturas de la época en las quals los propietaris, deplorant la despoblació de la comarca que de resultas d'aquesta horrible catástrofe s'havía vist privada de la majoría de sos habitadors per la mort ó pel captiveri, cedían á aparcería sas propietats hermas per falta de cultiu, declarant que, finit lo terme del contracte, lo pagés quedaría propietari de la meytat de aquellas terras per éll conresadas.