Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 ¡Qué millor crónica que aquestos pergamins!
 Poch estavan llavors pera escriurer los nostres antepassats: prou feyna tenian á enrodonir y conservar lo territori de la patria.
 Mes, vers la meytat del sigle XII, aquesta ja estava enterament refeta. Lo Comte Ramon Berenguer IV, podía portar ab bon dret lo títol de Marqués, puig havía fet recular definitivament la marca ó frontera de sos dominis fins mes enllá del Ebro. Sa mare D.ª Dolsa l'havía fet hereu del Comtat de Provensa, sa esposa D.ª Petronila li havía portat en dot lo regne d'Aragó. Son guerrer ardiment y son geni diplomátich havían fet que'l Sant Pare, las Ordres Militars d'Orient, los reys cristians d'Espanya, Sicilia, Inglaterra y las Senyorías d'Italia fessen ab ell tractats de confederació y aliansa.
 Lo Comtat de Barcelona s'havia convertit en gran potencia.
 Al comensar lo sigle XIII -Setembre de 1213- pujava al trono son bisnet en Jaume I, príncep tant gran per la saviesa de son enteniment com per la grandesa de son esperit que, lluny de minvar ab las contrarietats, creixía y s'enlayrava, no defallint may sa confiansa en Aquell qui es font eterna de tota felicitat y tota forsa.
 Com l'inmortal conqueridor de las Galias, lo rey en Jaume escrigué sas Memorias: una auto-biografía ameníssima per lo dramátich interés dels fets que s'hi contan, enternidora per l'admirable ingenuitat ab que s'hi confessa'l cor d'un dels reys més grans que han trepitjat la terra.
 César fou un prodigi de talent, de geni y de carácter: tal volta la capacitat intelectual més vasta y completa que coneixém; mes, ab tot y aixó, la candorosa crónica del nostre en Jaume porta una gran ventatja á la obra dels