Com lo rey Carles trames missatgers al rey En Pero d'Arago e quel reptassen de part sua.
uant lo rey Carles sabe que les sues galeres foren desconfites, fo molt irat, e majorment com quatorze galeres n'hagueren desconfites quaranta huyt, de les quals ne retengueren vint e dues e les altres foren fuytes. E pensa ab si mateix, e veu que tot son fet era perdut e que les sues gents no havien durada a les gents quel rey En Pere havia amenades, encara que les sues gents fossen quatre tants que les altres; e pensa com poria gitar de la terra lo rey d'Arago, la sua persona solo, ab qualque scusa, que tot l'altre li era vigares que fos nient. E feu se venir dos clergues que eren seus e de sa casa, e vestils, e adobals com a frares preycadors: «Barons, dix lo rey Carles, anats vos en a Mecina e parlats ab lo rey d'Arago, e digiu li de la mia part: que ell no es entrat en la terra de Cecilia axi com a lleal hom e bo, ans hi es entrat malvadament, axi com no deu. -Senyor, digueren aquells dos falsos missatgers, som aparellats de fer vostra volentat».
Quant vench la nuyt, feu los passar en huna barcha en Cecilia. E quant foren aqui, anaren s'en al rey d'Arago e digueren li la missatgeria quel rey Carles los havia manada dir. E lo rey, com ho hac entes, mes mans a riure e sol no feu semblant que res li pesas ço que li havien dit. «Barons, dix lo rey, yo trametre mos missatgers ab vosaltres ensemps al rey Carles, per saber de la sua bocha si es ver ço que vosaltres deyts».
E aytantost lo rey aparella sos missatgers, cavallers honrats e d'alt affer. «Barons, dix lo rey, anats al rey Carles, e amenats ab vos aquests dos missatgers qui m'han dites aquestes paraules de la sua part. E sapiats ab elles, si es ver qu'ell los m'haga tramesos ab tals paraules com vosaltres havets enteses. E si ell les vos atorga, escondits m'en, axi com vos vos esconderiets de hun altre cavaller qui us reptas de fe e de llealtat; e no li'n menets neguna honor, que yo lo y menare cos a cos».
