Quant lo rey En Pere d'Arago e lo rey Carles se acordaren de fer batalla ells ab dos a Bordeu.
om los missatgers se aparellaren e passaren a Regols hon lo rey Carles era, vengueren devant ell; e paregueren be homens de gran valor e missatgers d'alt affer. E saludaren lo rey Carles, e dixeren li: «Senyor rey Carles, lo noble rey En Pere de Arago e de Cecilia nos tramet aci per saber de vos, si aquests dos frares preycadors que han dit aço al senyor rey nostre «que ell es entrat en la Cecilia falsament e deslleal e no deguda» si u han dit per vos ne per vostra volentat». E ab aytant no digueren pus.
El rey Carles estech hun poch en pensant, e dix: «Vullats que yo ho haga dit o no, yo dich: que ell es entrat en la Cecilia malvadament e no deguda, e axi com no deu». Adonch respongueren los missatgers del rey d'Arago e dixeren: «Senyor, nos vos responem aquestes paraules, per manament del rey d'Arago e de Cecilia nostre senyor, e dehim: que tot hom que digua quel rey sia entrat en Cecilia malvadament e no deguda, ho diu com a falç e deslleal. E diu que us ho menara cos per cos. E donar vos ha avantatge d'armes, aytals com vos vullats».
De aquesta resposta fo molt irat Carles; e sos barons dixeren li que nos iresques e no y respongues, menys de consell. Sobre aço llevaren lo de aqui e meseren lo en huna cambra. E aqui tench consell ab sos barons. E puix torna en son seny, e respos: que ell no combatria sol a sol ab ell, mas ab cent cavallers per altres cent. «Donch, digueren los missatgers del rey d'Arago, vinguen los vostres missatgers ab nos, tals que fermen la missatgeria devant lo nostre rey. -Certes! dix lo rey Carles, yol altrey».
Adonchs aparella sos missatgers, cavallers honrats, e trames los al rey d'Arago a Mecina; els missatgers del rey d'Arago s'en tornaren ab ells. E vengueren devant lo rey, e saludaren
