Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/188

lo molt altament. E lo rey acollils molt gint de fet e de paraula; e dixeren al rey les paraules que eren estades parlades entrel rey Carles e sos missatgers:  «Senyor rey, nostre senyor rey Carles vos diu: que us ho menara cent cavallers per altres cent; e si aço volets fer, ell n'es apparellat. E d'aqui avant diu vos: que vos no sots entrat en la terra de Cecilia axi com devets. -Certes, dix lo rey d'Arago, ell dira ço ques volra, e nos farem ço quens sia honor. Mas yo lo y combatre cos a cos: que yo no he fet res contra fe e llealtat. E d'aqui avant yo li trametre mos missatgers ab certes paraules».
 Los missatgers se apparellaren, e lo rey dix los ço que havia en volentat. E puix anaren s'en en Regols tots los missatgers ensemps, e vengueren devant lo rey Carles, e digueren li que havien parlat ab lo rey d'Arago.  «Senyor, lo rey d'Arago diu, ques combatra ab vos cos a cos e que us donara avantatge de armes. -Certes, dix lo rey Carles, non fare res; que si ell sabia que yo ho preses, ja ell no m'ho diria». Adonchs dixeren los missatgers: Diu vos lo rey d'Arago: que puix no li'n volets combatre cos a cos, pendra rey o fill de rey. -Certes, dix lo rey Carles, nol altrey pas. -Donch, digueren los missatgers, pus en altra guisa nos pot fer, ell pren vos ab cent cavallers. -Yo, ço dix lo rey Carles, ho atorch en aquesta manera: que, de la sua part haga sis cavallers fels jurats, e yo sis; e axi com aquells juraran ne devisaran lo fet de la batalla, que axi sia feyt; e que ells cerquen lloch cominal hon se faça la batalla; e tot ço que ells feran, que nos ho tendrem, que no y pugam contradir; encara que juren de cascuna de les parts quaranta homens, cavallers dels millors que nos hagam, que la batalla no puga romanir».
 Quant aquestes paraules foren otorgades entre el rey Carles e los missatgers del rey d'Arago, lo rey trames sos missatgers a Mecina ab aquells del rey d'Arago ensemps. E vengueren devant lo rey d'Arago ensemps, e digueren li lo fet com era empres e otorgat, de la batalla entre ell e lo rey Carles, e axi, si ell ho atorga ni u volia.  «Senyors, dix ell, tot ço quels meus misssatgers hagen empres ne fet ab lo rey Carles, yo us atorch per be fet». Sobre les cartes e les convinences se faeren, es fermaren, es juraren de atendre e de complir per ma de quaranta cavallers millors de cascuna part. Los quals cavallers