Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/199

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ell, e comana la reyna als homens de Cecilia e de Mecina, e sos fills; e parti s'en molt cuytosament, e vench se a Trapena hon eren les sues naus quil esperaven. E quant fo a Trapena, ab gran res de sos barons recollis en ses naus; e feren vela, e tengueren llur via vers Catalunya. Mas quant foren partits de Trapena e hagueren anat tant que foren prop de la ylla de Serdenya cinquanta milles, si los dona lo vent al encontre, que no podien anar avant en llur dreta via, e era molt fort temps; si quel rey ne fo molt irat, per ço com lo terme era molt breu; que no havia anar, tro al terme de la batalla que devia ser ab lo rey Carles en la ciutat de Bordeu, mes de vint e huyt jorns. El rey dix a son capita del navili que li fes venir dos galeres, que mester era que s'en anas per força de rems, puix lo vent li era contra.  «Senyor, ço dix En Ramon Marquet, que volets vos fer? quel temps es molt tort e greu, e no es temps de anar en galeres; encara que tota la Serdenya es plena de llenys armats e de males gents. Per que yo us consell que no us metats en tant gran ventura. -Certes, dix lo rey, axi vull que sia; que ja es scrit ço que deu esser, e altre non sera; ne per res que yo puxa fer, no romandra que yo sia al jorn de la batalla».
 Ab tant en Ramon Marquet feu venir dos galeres a llats de la nau hon'lo rey era; e ell munta en huna de les dues galeres, ab tres cavallers sens pus, e sens altra companya, encara que no volch que dels mariners ni negun hom de les naus hi muntas ab ell, sino solament lo nauxer. E partiren se de les naus; e anaren tant lo jorn e la nit que vengueren en les terres de Serdenya, en hun lloch que ha nom Cabo-terra assats prop del golf de Caller. E aqui lo rey devalla en terra, e menja e refresca. E puix lo rey recollis en les galeres; e les galeres bateren rems, a anaren s'en. E com foren en mar tro a trenta milles, lo vent los dona al encontre; e tengueren la volta de Barberia. Si que, quant hagueren axi anat huna nit e hun jorn, foren en les parts de Barberia e assats prop de Alcoyll. E puix lo vent se millora. E tornaren en llur via. E quant vench al terç dia, lo nauxer, que havia nom En Bernat Ponç de Barcelona, dix a hun mariner que muntas en l'arbre, que terra devia veure. E lo mariner munta sus; e mantinent veu la terra de Manorcha; e dix ho al nauxer e a tots los altres. E