Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/200

el nauxer dix ho al rey, si quel rey veu la, a cap de peça quel nauxer lo y hac dit. E lo rey hac molt gran goig; e feu manament al nauxer que fes apparellar de menjar. El nauxer feu ho aytantost. E puix lo rey menja e tots los altres; car be havia quatre jorns que no havien menjat, sino fort poch, per raho del mal temps que havien hagut. E puix anaren tant a rems e a veles que passaren totes les ylles de Manorcha e de Mallorcha e Yviça, e vengueren a Valencia, en hun castell riba mar qui ha nom Cullera. E aqui foren de nit. E lo rey devalla en terra, solament ab los tres cavallers, e vench al castell; e les gents del castell conegueren lo rey e hagueren molt gran goig de la sua venguda, e trameteren ne missatge aytantost a la ciutat de Valencia. Mas lo rey no volch aqui aturar, ans se feu llivrar besties; e cavalca aytantost, e ana s'en aquella nit a Algezira. E quant vench lo mati, moltes gents de Valencia foren vengudes a Algezira a peu e a cavall per veure lo rey e per acompanyar lo. E lo rey ab totes aquelles gents entra s'en en la ciutat de Valencia aquell jorn, e dona ses lletres a sos missatgers que les portassen per tota la sua terra als cavallers e als barons e als ciutadans: que s'en anassen a la ciutat de Bordeu al pus tost que poguessen e que esperassen la hu al altre. E axi lo rey estech aqui tot aquell jorn. E quant vench la nit, cavalca ab los quatre cavallers tot cuytosament, de nit e de jorn, tant que en tres dies e en tres nits foren a Taraçona qui es al exint de Arago e al entrant de Castella e de Navarra. E ha y de Valencia huyt jornades, e de Taraçona a Bordeu ha altres huyt jornades. E aqui ell atroba son nebot En Sancho, fill del rey de Castella, e aqui ell parla ab ell. Mas lo rey era passat per la ciutat de Saragoça hon havia trobat son fill N'Anfos, e havia manat que degues fer ne que no.
Quant lo rey hac parlat aquell jorn a son nebot En Sancho, fill del rey de Castella, partis de aqui quant hac menjat, que no y volch aturar la nuyt, per lo terme qui era molt breu del jorn de la batalla e per ço com havia a passar per la terra de Gascunya hon havia enemichs. Mas enans que partis de Taraçona, ordena axi, que volch cavalcar celadament, per tal que no fos conegut, per ço com sos cavallers no podien esser tantost ab ell, ne ell nols podia esperar, per ço que no fallis al terme, qui era lo primer dia de juny; e no y havia a anar pus