Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 La multitut, que no podía refugiarse derrera'ls murs dels castells y dels monastirs, estava perpetuament exposada á las vexacions dels poderosos y éll li doná forsa, unió y medis legals de defensa, organisant los municipis ab tals privilegis, que be podían mirar sens rezel ni enveja los que'ls altres brassos tenian. Es cert que sos antecessors ja li havian donat l'exemple en aquesta gran reforma, mes lo rey Jaume fou qui li comunicá'l vigor y la eficacia, completantla ab tot un sistema armónich de política expansiva, ó com diriam avuy, democrática.
 En janer de 1257 dictá una ordinació pera'l régimen municipal de Barcelona, completantla en novembre de 1274. Desde llavors foren moltas las poblacions que, la una derrera l'altre anaren alcansant lo títol de carrer de Barcelona, tant preuhat per sos habitadors com los títols de noblesa per los llinatges de generositat més antiga. Segons los antichs jurisconsults de la terra, los nostres passats deyan: So barceloní ab lo mateix orgull que deyan los antichs: Som ciutadá de Roma.
 De llavors ensá, lo bras reyal ó popular de las ciutats, vilas y llochs de Catalunya aná adquirint tal importancia en l'Estat catalá, que aquest hauría pogut dirse democrátich, si no fos la democracia una societat essencialment igualitaria ahont l'element popular te influencia preponderant ab exclusió de tota aristocracia constituhida.
 En aquells temps no podian esborrarse aquestas diferencias socials; mes la plebe tenia sos drets com los nobles y'ls eclesiástichs y savía defensarlos per tot arreu ab un vigor de llenguatge y una energía d'acció que avuy esparveran als nets d'aquells grans patricis. Qui vulla coneixer fins ahont arribava'l zel ab que defensavan los nostres avis los furs de la terra, no te mes que llegir las reclamacions que presentaren á Joan II quant ocorregueren