Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


las memorables turbacions de Catalunya en lo sigle XV y'ls escrits que publicaren y las cartas qu'escrigueren á Felip IV de Castella en lo sigle XVII, ab motiu de la guerra que separá'l Rosselló de la Corona d'Espanya. No hi ha res més instructiu y curiós que la lectura dels dictámens que en semblants ocasions donáren los jurisconsults y'ls teólechs barcelonins, perque son un bell comentari dels principis de dret polítich en que's fundavan las queixas y las fermas reivindicacions dels sublevats.
 Es veritat que tots los drets dels ciutadans eran fills del privilegi, que es com si diguessem de una franca lliberalitat del Trono que's despullava espontáneament de sa potestat absoluta; mes un cop feta la concessió, ja no podia'l rey tornar enrera y tots sos successors la devian respectar, perque no's posavan la corona sens haver jurat que defensarian y farian acatar per tots los furs y privilegis, així generals com particulars de la terra catalana. D'aquest modo's formava la tradició, la qual tenia forsa més eficacia que las modernas constitucions políticas, tant sovint esqueixadas per la bayoneta dels pretorians y sempre infringidas per los mateixos que deurian ferlas respectar. Aixó no es dir que aquella organisació fos avuy convenient, sino que la base més ferma del dret polítich es la tradició, quant se va modificant ab seny segons las necessitats dels temps.
 També organisá aquest gran monarca una popularíssima institució de la terra catalana qual orígen sembla antiquíssim; institució disolta per Felip V y que devia ajudar bona cosa á salvar lo trono dels Borbons fugitius, quant lo poble espanyol tant heróicament pugnava ab las tropas de Napoleon Bonaparte. No cal dir que'ns referim al sometent.
 La ordenació mes antiga que coneixem tocant á aquesta