Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


institució es relativa al sometent sagramental, lliga de gent rural armada y organisada pera perseguir y pendrer als malfeytors y pera repelir las agresions dels senyors feudals.
 Tot aixó feu lo rey en Jaume y totas aquestas llibertats y garantias tenian los catalans en lo sigle XIII. A ben segur que no hauria esclatat la revolució á Fransa cinch sigles més tart, si'l rey y la noblesa haguessen tingut pera enfrenarlos las institucions que en temps tant llunyans aquí teniam. A Catalunya, ni'l trono ni'l feudalisme han sigut may tant tiránichs en la Edat Mitjana com ho foren en altras nacions en épocas més modernas.
 Sens dupte per aixó, quant parlem ab los castellans de tradicions políticas, no'ns entenem, ni'ns podem entendrer. Si reivindiquem una petita part de las nostras, ens motejan de separatistas; si'l centralisme'ns ofega y demanem ayre pera respirar, ens diuhen cantonalistas. Tractan la nació y sa historia ab un convencionalisme estrany, que ha convertit la Espanya en un sofisma geográfich.
 Com guerrer y com llegislador, en Jaume I ha estar sens dupte un dels reys més grans de la terra. La valentía en la lluyta li era tant natural com la magnanimitat en la victoria; si la fe li donava devoció, la caritat li inspirava la tolerancia, y méntres son poder feya tremolar á cristians y serrahins, ell no volia llegislar sens l'ajuda dels estaments de la terra y ben sovint demanava al bon voler dels pobles lo que sigles després los ha exigit qualsevol reyetó ab l'insolent menyspreu de la tiranía.
 No cal ponderar lo viu y especialíssim atractiu que per forsa deu tenir una crónica en la qual ha fet un semblant príncep la confessió de sa vida. Quant un pensa en quin sigle s'escrigué y repara la modestia ab que s'explica'l