Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


reyal cronista, no pot deixar d'admirar la grandesa d'aquell carácter que sols era incapás d'una cosa: d'anticiparse á son temps en la comprensió de sa propia válua. Quant parla dels altres ho fa ab la franquesa del que ni te geni de dir mentidas, ni recessita callar las veritats. Son llenguatje es clar y catalá, tant si parla ab papas, reys y cardenals, com si dirigeix la paraula al més humil de sos sotmesos. Res li costava á son cor perdonar un agravi, ni sacrificar sa ambició renunciant a tot un regne, com ho feu ab Navarra, Lleó, Múrcia y'l comtat de Tolosa; mes no pogué may avesar sa llengua al fingiment com en las corts s'estila.
 L'exemplar original de la crónica que escrigué en llengua llemosina ó, com deya ell, catalana, desaparegué del monastir de Poblet, ahont estava custodiada tant preciosa joya, mes al cap de 67 anys de la mort del rey, ço es, en 1343, se n'havia tret per ordre del abat Pons de Copons una copia que aná á parar á mans del canonge de Lleyda, en Joseph Besora, y després ab tots los llibres d'aquest á la biblioteca dels carmelitas descalsos de Barcelona. Quant la crema dels convents, passá aquesta cópia á la Biblioteca pública d'aquesta ciutat. Una altra cópia qui hi havia en l'arxiu del mestre racional de Valencia's troba avuy en la Biblioteca del Escorial, essent de recordar que, al demanarla Felip II als valencians, tingueren aquestos lo bon pensament de ferla imprimir (1557); per manera que en la dita Biblioteca s'hi veu ara enquadernada juntament ab l'exemplar imprés la cópia valenciana.
 Contra lo que en semblants casos sol succehir y com pera demostrar que la Providencia vetllaba ab carinyo per la nostra terra, al morir aquest gran monarca en juliol de 1276 pujá á ocupar son lloch un héroe digníssim