Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/206

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de França havia fet metre lo llur senescal en preso, per ço com havia parlat ab lo rey d'Arago, d'on ell no havia culpa nenguna. E armaren se, e volgueren anar contra los Francesos; si que la novella vench al rey de França; e lo rey mana que hom lo dellivras, e aytantost fo feyt. E axi les gents de la ciutat desarmaren se e reposaren aquella nit, e Carles torna s'en a son hostal yrat e ple de mal talent; car no podia venir a fi de ço que havia en cor de fer al rey d'Arago. Mas lo rey, com a prous e savi s'en sabe be guardar.
 Ara lexa lo llibre a parlar aci del rey de França e del rey Carles, e parlarem del rey de Arago En Pere.

CAPITOL CV

Com lo rey En Pere d'Arago parti de Bordeu e s'en torna en son regne.



D

iu lo comte que, quant lo rey se fo partit del senescal de Bordeu, si cavalca tant aquella nuyt tro que atroba los dos cavallers que hac lexats per lloch sabut. E puix ensemps, si quart de cavallers el mercader, cavalcaren cuytosament de gran ambladura; que, ans del jorn clar, foren devant la ciutat de Bayona; mas no y entraren, ans s'en passaren de luny per altre cami; e anaren tant, que foren, a hora de tercia, luny de la ciutat de Bayona be tres llegues, a huna vila pocha. Aqui entraren en llur hostal e demanaren a menjar a llurs cavalls; e lo rey e los cavallers dinaren se de pa e de vi e de truytes e d'ous. E quant se foren dinat, al rey vench molt gran talent de dormir; e dix que mester era que dormis; que la son lo apoderava molt fort; per ço com tres jorns havia e tres nits que no dormia, ne havia dormit sino molt poch.  «Certes! digueren los cavallers aço pas no es lloch de dormir; que encara som en terra de gran reguart; per que val mes que cavalquem aytant com puxam. -Certes! dix lo rey, a mi conve de dormir; que d'altra manera no pot esser, ques que avengua». Ab tant gitas a dormir en hun llit, e dormi molt poch. E despertaren lo, e munta a cavall, e sos companyons ab ell. E cavalcaren