Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/205

tornats en la ciutat, lo sol fo post; e lo rey fon luny de la ciutat be dues llegues.
El senescal cavalca tantast tro al hostal del rey de França ab los quatre cavallers francesos e parla ab lo rey, e dix li: «Senyor, nos havem parlat ades ab lo rey d'Arago, per atendre les convinences qui eren entre el rey Carles e el rey de Arago». E lo rey Felip de França, com entes que ells havien parlat ab lo rey d'Arago e ell no sabia nenguna novella, estech tot esbalayt e maravellat e demana: «Hon es ell? -Certes! dix lo senescal, ell s'en es tornat, e pot haver cavalcades, de puix que nos som partits d'ell, tres llegues». E puix apres si li comta com havia parlat ab ell ne en qual manera era vengut, e com era estat al camp, e com havia feta fer carta de testimoni: quel rey d'Anglaterra, ne ell per ell, nol podia assegurar en la ciutat de Bordeu.
Quant lo rey de França hac entes aquestes paraules, trames quatre missatgers al rey Carles: quel rey d'Arago havia estat en lo camp e havia parlat ab lo senescal de Bordeu. E quant lo rey Carles hac aço entes, fo molt yrat; e munta a cavall, e vench al hostal del rey de França, e parla ab ell e ab lo senescal e ab los altres cavallers qui ab ell eren, e ab lo notari qui la carta havia presa, e demana los com era estat. Si que Carles feu armar totes ses gents, e lo rey de França atressi, e hac n'i molts qui exiren de fora la ciutat; mas la nit fo venguda; e hagueren llur consell que no acabarien res, quel rey era tant adavantat e be encavalcat, e la nit que era venguda, e nol porien aconseguir nel trobarien. E axi desarmaren se, e tornaren s'en a llurs hostals. «Certes! ço dix Carles, aquest no es pas hom, ans es diable d'infern, del qual null hom nos pot defendre, mas ab lo senyal de la creu e ab salpaça; mas de aquest no s'en pot hom defendre ab res. Que quant hom se pensa que sia luny cent jornades, ell es apres de hom. -Certes! dix lo rey de França, vos deyts veritat; que ell es rey de gran treball e no dupta res a fer; e certes, malament nos ha escarnits e gaubats».
Ab tant Carles dix al rey de França que fes metre en preso lo senescal qui ab ell havia parlat e no los havia fet assaber, per que era traydor. E lo rey feu lo pendre e metre en preso. Si que la nomenada ana entre les gents de Bordeu: quel rey