Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/219

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CXIII

Com les galeres del rey d'Arago desbarataren e prengueren les galeres del rey Carles.



Q

uant les galeres del rey d'Arago e de Cecilia foren entrades dins la punta del port de Malta, sorgiren totes e meseren se en scala. E l'almirall trames missatge per huna barcha armada a les galeres dels Prohençals: que les galeres del rey d'Arago e de Cecilia eren vengudes e que s'apparellassen da la batalla. Quant les gents e les galeres dels Prohençals oyren que les galeres del rey d'Arago e de Cecilia eren vengudes al port e que demanaven batalla, apparellaren se tuyt e anaren se al mils que pogueren, e trameseren huna barcha armada vers les galeres del rey d'Arago per espiar quantes galeres eren; e puix la barcha armada torna s'en e dix los que no eren mes de dotze; si quels Prohençals los tengueren per llurs. E sobre aço partiren su d'aqui e vengueren sorgir devant les galeres del rey d'Arago, a huna gran ballestada lluny. E quan vench sus a l'alba de jorn, lexaren anar les gumenes, e bateren de rems per anar ferir en les galeres dels Catalans. Els Catalans, quels veren venir, que nos cuydaven que vinguessen tro al jorn clar, bateren axi mateix de rems e anaren se mesclar ab ells; e la batalla fo molt gran e fort de llances e de pedres e de calsina e de cayrells; e majorment que de les galeres dels Prohençals venien tantes de pedres e tanta calsina en les galeres dels Catalans que totes les galeres e la mur entorn d'ells n'eren tot cubert.

 Ab tant l'almirall del rey d'Arago dix als homens de la galera hon ell era, e aquells dixeren ho de huna galera en altra: que no desexissen de les armes, sino dels cayrells, e ques pensassen de be cobrir e de soferir los colps. Aquesta veu ana per totes les galeres dels Catalans, si que depuix no gitaren nengunes armes, mas que combatien e soferien los colps de les galeres dels Prohençals, de les quals los venien llances e pedres e calcines, tant a la espeça que feredat era lo veure. Mas