Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/220

los ballesters dels Catalans tiraven tant fortment quel bruxit que feya era força de oyr.
Aquesta batalla dura tro a mig jorn; si que la huna part ne l'altra no sabia qual ne havia milloria; tant que les galeres dels Prohençals hagueren despeses les llances e les pedres e la calcina, e meseren mans a gitar los boxos dels morters. E quant los Catalans veren quels boxos e los morters los gitaven, conegueren que totes llurs armes havien despeses; e adonch cridaren: «Arago! Arago! via sus!». E prengueren vigoria, e combateren los molt forment; e gitaven los llances de frexa ab ferres febrits, que cascuna valia hun morabati d'aur, e escones munteres; e donaven los de tals colps que nols valia guarniment ne cuyraces. Si que la galera de Berthomeu Bovi de Massella, qui era almirall, nol poch soferir; e axi com poch exis de la batalla ab set galeres de les sues, e fogiren fora del port. Els Catalans van se aferrar ab les altres galeres qui eren romases, e saltaren llains; e ferent e tallant preseren les e les desbarataren. E Roger de Lluria, almirall dels Catalans per lo senyor rey d'Arago, salta en la galera d'En Guillem Cornut, qui era almirall dels Prohençals. E aqui combateren se molt per la popa ab hu, si que En Roger fo nafrat per la cuxa molt durament, de hun colp de llança que En Guillem Cornut li trames; e En Roger trames li huna llança, si quel feri per mig los pits, que de la altra part li passa pus de hun palm; que no li valgueren cuyraces ne res que vestis, si que mantinent caech mort en la cuberta de la galera. E puix aço fo fet, hanch null hom no y feu tornes; els Catalans preseren totes les galeres dels Prohençals e gitaren los morts en la mar, e lligaren los vius que foren escapats de la batalla, que foren per nombre huyt cents xixanta; dels quals hi havia molts cavallers e de honrats homens de Macella e de Prohença. Mas quant En Berthomeu Bovi fo fuyt en mar tro a cinch milles, gitaren tots los morts en mar e meseren los nafrats en les cinch galeres de sota, e les dos meteren les a fons. E axi tornaren s'en a Macella ab gran dolor; si que null hom no podia albirar lo dol ne el plor que feren les gents de Macella, com les cinch galeres veren venir desbaratades e saberen que les altres foren perdudes, els homens morts e presos. Mas no era maravella si havien dolor, que no y havia nengu que no y hagues son fill, o son pare, o son frare, o son amich, o son parent.